Bach i el Jazz

Tenia abandonat el tema Bachià, sumat a l'ocasió de mostrar un altre de'n Bobby junt amb el franceset aquest del piano que ho fa prou bé, doncs això:

Misticisme femení

Aquesta mescla de Krilin i Cristopher Reeve és una eminència en erudició. S'ha dedicat a allò que s'anomena el saber perenne o transpersonal. Parla de la vivència femenina de la total realització. Estimar fins que faci mal.

Alta i baixa cultura

Gran re-reflexió:



Els blocs d'aquest enorme sermonejador són:

aquest i aquest

2 de Maig del 2009

Què s'ha de dir quan el que ha passat és històric. Quan ara toca gaudir. Quan s'està superant la por. Quan una generació s'està obrint pas trencant amb els entranyables "ho haveu vist". 

Toca saber que el talent i la qualitat està de la nostra banda, que només les patades, els nou tios a l'àrea i les pilotades des del porter fins al davanter poden fer empatar.

Només queda superar l'italianització, el fàstic del catenaccio. Si Itàlia guanya la copa del món amb els 1 a cero és culpa de la concepció del futbol. Si els Juandes, Benitez, Capellos i demés entrenadors de la patadeta guanyen és per culpa de les normes, de la mala llet dels talibans del futbol-boxa. No es poden arbitrar les jugades en repeticions per televisió, no es pot canviar la salseta de l'emocional del futbol, aquells errors humans que fan discutir a les tertúlies de bar; era penal! era fora de joc!! Els masoquistes que són incapassos d'acceptar la tecnologia com a recurs, els "cazurros" que no volen canviar les  regles del futbol per protegir l'espectacle de la violència. És per això que patirem a Stamford Bridge (quina és la fascinació que envolta el nom d'aquest estadi? Havia escrit Chelsea però ho he canviat pel nom de l'estadi). I també em preocupa perquè la final és a Roma, encara que seria genial donar una lliçó d'anti-catenaccio a la capital del país inventor. 

Amb aquest Barça només els queda el reglament "decimonònic", l'àrbitre del joc d'"homes". Per això encara tindrà més mèrit aquesta lliga - que, per cert, hauríem d'abandonar per jugar la premier que té molt més nivell; o és que negueu que no agradaria als anglesos veure el Barça cada cap de setmana? De fet el mèrit només haurà sigut  passar per damunt la prepotència merengona.

Per últim dir que es confirma una concepció que un Mestre meu em va dir; el Barça per guanyar ha de ser molt millor, per fer creure a  un culer  en el seu equip és necessita una força i energia com la que s'està veient, moltíssim superior. Penso que aquesta creu s'anirà perdent gràcies a personatges com Guardiola, un ésser que fa la feina bé, sense escarafalls, amb respecte, amb prudència i essent conscient que a qualsevol moment la cosa es girarà.

Gaudim el present, aquesta part del pèndul que està de part nostra. 

Ego-notícies

M'ha sorprés que hi hagi una petició de'n Gregorio Luri com a seguidor d'aquest bloc  . És una opció que blogger té i no he activat. No sé si, arrel de la meva cita, de manera informàtica ell s'haurà fet seguidor. És un detall que encara que sigui mecànicament es faci seguidor de qui el cita. El que si que puc dir és que l'ego m'ha pujat; osti tu!! en Gregorio haurà pogut llegir alguna cosa del que embruto per aquí? Estic acollonit.

Molt amable senyor ocatenc. 

Animo a tothom que compri  el llibre "L'escola contra el món". 

Als que llegiu aquest espai normalment espero no us sentiu ofesos.

Paràgraf petit

"Com més petites són les coses, més susceptibles són de convertir-se en nius d’intrigues. Perquè la gent s’estimi és indispensable que visqui allunyada, que no convisqui."

Josep Pla

Del blog  "El quadern gris". 

És una concatenació de dues oracions on Pla s'afina, s'afua, s'equilibra, sintonitza amb la veritat.

Per cert, Shakepeare i Pla van morir avui, 

records a tots els Jordis.

Frases

"Civilización: Dícese del dominio que ejerce el arte sobre la vida." 

Via blog de Gregorio Luri; El café de Ocata.

Un comentari és molt bo, li diu; "Y el primero de ellos, el arte de la destilación".

Més endavant en deixa anar una altra de Nietzsche;

 "tenemos arte para no morir de verdad".

Llàstima que l'art no hagi servit per evitar el Nazisme (eh! germana de'n Friederich) i els parents ideològics.